La primera impressió que he tingut ha estat pobre, entrant per la capital de l'illa, et trobes amb tot allò que pots trobar-te arreu de la costa mediterrànea, una capital costera amb poca gràcia on l'únic que la salva es una impressionant vil·la mitjaval poc cuidada quan la visites per dins (es pot apreciar per les poques fotografíes que hi he tret).
Eivissa és més verda del que m'esperaba, no sé perquè però m'esperaba un interior similar al d'Alacant i positivament vaig veure que hi ha pins arreu, tot i així i per desgràcia del paissatge esquitxats aquí i allà per casetes i xalets blancs a gran part dels vessants en els turons. Reconec que una casa en un vessant proporciona una vista molt més llunyana, però d'igual manera esguerra el paissatge desde molt més lluny. No parlo ja dels blocs de pissos a primera linia de platja. Desgraciadament però, es quelcom que et trobes arreu del mediterrani.
Eivissa també es part dels Països Catalans (PPCC), i la llengua propia dels seus habitants és el català, no vaig poder evitar doncs fixar-me en l'aspecte linguístic de l'illa. Tot i no ser un complert desastre com bé ho és al País Valencià, es noten evidents simptomes de fatiga en la llengua ja que dificilment ningú s'em va dirigir en català fins que jo no ho vaig fer, i tot i així molts ni això, simplement hi ha molta gent que no creu necessari apendre'l. No vull ni pensar com deu ser a l'estiu.
En l'aspecte de retol.lació es evident la manca de criteri que hi ha. Hi pots trobar de tot, castellà, anglès, català, francès i alemany son habituals.
Resumint, com passa a molts llocs amb el castellà vaig poder anar arreu, amb el català no pas.
L'Illa però no està totalment mancada de llocs amb atractiu i si busques els pots trobar amb facilitat, es en els racons i petits espais on pots trobar quelcom que fa d'Eivissa un lloc que mereix ser encara visitat (aviam fins quan).
Anem a veure doncs les millors fotografíes que vaig poder treure en aquests 5 dies que vam passar.
